SMS

Aquella nit havia somiat amb tu, no recordo ben bé que passava però m' havia despertat alegre. L' endemà, mentres netejava pollastres en aquella petita sala plena d' aparells que no paren d' irradiar calor per totes les seves parets, amb aquell solitari ventilador que l' únic que fa és marejar l' aire calent que flota en aquella estància de rajoles blanques, terra gris, i mobles d' acer inoxidable, intentava consolar-me pensant que cada un d' aquells pollastres als que els hi treia plomes, grasses i pells, i que els hi posava espècies, llimona,farigola i llorer, eren part de la matrícula de la universitat, o potser de la de l' autoescola, o potser una part del meu nou portàtil, o de la càmara cannon...quan va sonar l' infantil i melancòlica melodia del "pingu" que tinc per als missatges del mòbil. Vaig voler acabar de netejar els pocs pollastres que em quedaven abans d' anar a mirar qui era, i en aquell curt intèrval entre sentir la cançoneta i anar a mirar el mòbil la meva imaginació va marxar d' aquella asfixiant sala i va començar a sobrevolar pels mons de fantasioses fantasies a la que està acostumada a viatjar. Potser erets tu, que ja t' havies cansat de fer-me patir i havies decidit deixar-ho tot per mi, per estimar-me fins la fi dels temps, i finalment m' escaparia d' aquesta trista monotonia pollastril, amb tu, ben lluny o ben aprop, però junts. Potser podriem anar a viure a Londres, on jo intentaria acabar la meva carrera i tu trobaries un lloc de treball estable i ben remunerat amb el que podriem pagar-nos un petit pis, on tindriem un gat i una fura. Estaria decorat a l' estill barroc. Els mobles tindrien estampats de flors black and white, però sense passar-se. Faria olor a prèssec, m' encanta l' olor a prèssec. A la nit, quan tornessis cansat de treballar, jo, que m' hauria escapat una estoneta de l' infinita feina de projectes t' hauria preparat el teu plat preferit. Ens el menjariem a poc a poc, disfrutant, cada una de les forquillades que m' endugues a la boca tindria gust a tu. M' explicaries, entre riallades, les anècdotes del dia. Arrivaria la fosca de la nit, i jo allà, estirada al llit, abraçada a tu, incrèdula de tindre una vida al teu costat , somriuria abans d' adormir-me.

Llàstima, era propaganda Orange.