Canvis, changements, cambios, changes...

I un dia, un petit canvi, res de l' altre món, fa que te n' adonis que potser tot el que t' envolta no es tan terrible, que potser ho miraves amb uns ulls coberts amb un vel de pessimisme, i aquest petit canvi te la tret de sobre d' una estrebada. Quan somies amb una vida millor només veus foscor al teu voltant, en canvi quan has caigut ja en la desesperació un petit raig de llum il·lumina el teu voltant deixan-te veure les ombres de les coses que tens a prop teu, ara ja em toca a mi fer que tot al meu voltant estigui perfectament il·luminat, doncs tot no t'ho poden donar en safata sinó crec que la vida seria un terrible avorriment.

Pintant la meva habitació i canviant tots els mobles he trobat petits records en racons impensables, que m'han omplit el cor de joia. Com aquella caixa plena de retalls de Harry Potter, o aquella nina amb la que jugava quan era molt molt petita...vaig a rememorar més èpoques passades sense oblidar mai que només són això, èpoques passades i intentar construir-me el present que jo vull.

I perque no dir-ho...m'arrisco a dir que...que començo a ser feliç, i si potser no són bons temps pels somiadors, potser si ho són per a les somiadores!
S' ha acabat aquest pessimisme sempre constant i empipador, prou males cares amb els amics i més atacs de riure incontrolables!