Dimecres

I avui és un d' aquells altres dies, tan i tan encantadors, d' aquells dies en els que has dormit tan profundament bé, que res pot alterar aquest estat d' ànim tan i tan perfecte. D' aquells dies en els que la gent que et veu tan contenta, somrient tontament mentres passeges pel carrer, et maleeix interiorment amb frases com "aquesta paia és tonta" tal i com faig jo en aquells altres dies, tan i tan desastrosos, i en els que res et surt del dret.

La meva alegria no ve de res en particular, simplement aquesta nit he somiat. La terrible calor que sembla que hagi donat un petit descans aquesta nit passada, m' ha deixat disfrutar d' un somni d' aquells que tant m'agraden, amb aventures i nois de pel·lícula, no per l' atractiu, sino pels sentiments que et demostren. Res, m' ha pogut deprimir, ni el fet d' haver tingut que netejar i alinyar 400 pollastres, res! I encara ara mentres escric aquesta curta entrada, somric, pensant en la nit passada, i esperant poder somiar també aquesta nit, i preguntant-me que és el que avui em depara el meu tou i espumos coixí.

M' he comprat el còmic de "Pesadilla antes de Navidad", per agafar idees pels decorats que vull utilitzar per al meu còmic. També estic fent algun dissenyet amb photoshop. Si el resultat és agradable a la vista, l' intentaré penjar aquí.

Escolto la banda sonora de "rèquiem per un somni", deprimida per que falten tan sols 17 dies per tornar a començar la tortura d' estudiar arquitectura...i falten 20 dies per anar de vacances. Si, al meu món, el món de fantasioses fantasies, començo les vacances després de tornar a estudiar, 15 dies de descans físic i de curs accelerat de francés.

Dilluns

I avui dia de neteja general, alló de fer dissabte, però dos dies atrassat. Hem netejat tota aquella botigueta que sembla una màquina de generar alló, que col·loquialment anomenariem "merda". Surt pels racons més inòspits, i per molt que la treguis, sembla que una nova generació es filtri a travès pels porus d'aquelles rajoles tan grises. I bé després de traure-li brillantor a totes les màquines i mobiliari de la tenda, ens ha donat una mica de temps per descansar fins que no ha vingut la gentada de gent incomprensible que els dilluns ve a comprar pollastres a l' ast. Fins les tres de la tarda, que hem plegat i netejat els estris de tallar pollastres i fregat el terra amb un temps gairebé rècord guinnes.

I aquesta nit potser anem a la festa de l' espuma de pacha...bé canviarem una mica l' estil de les nostres surtides nocturnes pels móns de la disbauxa...ja veurem quins seran els resultats d'aquesta inusual farranda.

Dijous

De bon matí, ja he començat a pensar amb tu, ets tant empipador com un enconstipat, que primer et tapa el nas per després assecar-te la gola.

Netejava les plaques de la màquina de rostir pollastres, amb aquella olor a grassa que es queda dintre el nas i que al respirar més tard encara la notes incrustada, per no parlar de les mans que et queden totes enganxifoses, te les has de rentar amb aigua ben calenta i sabó per a que marxi totalment aquella substància llefiscosa. Però no m' importava, anava netejant poc a poc. Dreta, esquerra, suca el drap a l' aigua calenta amb lleixiu, tira-hi una mica de desengrassant i torna-hi, dreta, esquerra...i com sempre, estava embadalida,suposo que amb aquella cara tirant a idiota que em diuen que se' m queda quan penso amb tu, i aquest matí estava pensant que he de fer amb tu.

Podria dir-te el que sento, podria fer-ho, i la reacció de dir-t'ho serien dues possibles coses: que fos la persona més feliç del món per tota la vida, o, fer-me una persona molt desgraciada durant un temps. Sembla que dient aixó la cosa ja està clara, però hi han petits factors que podrien alterar aquestes simples conseqüències. Primer que tot si t'ho digues i el sentiment no fos correspos, la nostra amistat possiblement es trencaria amb mil troçets com ho fa un vidre templat, no tallen però trobaré boçins sota del sofà o de la nevera, la resta de la meva vida. Per altra banda està el factor de l' arrepentiment, si no t' ho dic i finalment marxes, tota la vida m' odiaré per no haver reunit suficient valor per demostrar-te els meus sentiments. Podria intentar continuar igual que fins ara, però crec que si les coses no canviessin m' acabaria tornant boja, com una cabreta montesca.

O podria intentar oblidar-te, perquè vist el panorama, sembla que sigui el millor que puc fer. Tot i que sóc d' aquelles persones que creu que s' ha de lluitar fins el darrer suspir, sembla que jo vaig expirar l' últim fa molt de temps. És l' opció més trista, és el final d' aquelles pel·lícules que et fan plorar sense poder (ni voler) evitar-ho, com ara Moulin Rouge, o la Vida es Bella. Però és l'únic que em salvaria del kamikaze, al que em llançaria de cap si demostres els meus sentiments cap a tu...

He acabat el dia de treball a les quatre de la tarda, cansada d' embarrar 190 pollastres, cansada de sentir com a cada un els hi cruixeix la columna vertebral quan els atravesses amb aquella barra metàlica l' interior farcit d' ingredients aromàtics, cansada de netejar totes les restes del suquet que han supurat mentre els empalava i cansada de que el nèbot dels amos em tracti com una idiota analfabeta, quan hi ha una persona en aquella tenda que no supera l' intel·ligència dels pollastres rostits, i tot i que ell m' ho vulgui fer creure, no sóc jo (i només estem jo i ell sols).