Glups!

I avui torna a ser un d'aquells dies tontos, que tant odio i tot i així no puc evitar, i per acabar-me d' amargar escoltant cançons tristes. Penso en com canviaran les coses d' ara en endavant...i no m'agrada. De fet res m' agrada, sóc una amargada.

M'agradaria haver sapigut escollir. M'he n'adono que no he deixat mai d' estimar-lo, que sempre m' ha agradat la seva forma de ser i la seva manera de pensar. Però ara ja és massa tard i no vull cagar-la dient que l' estimo, que encara que no li hagi dit mai, l' estimo amb bogeria com potser ningú l' ha estimat mai. Però no en treuria res de clar, només la cagaria i trencaria moltes coses que prefereixo que es mantinguin tal i com estan ara...potser això simplement són excuses per no reconeixer que tinc una por terrible a que em rebutgi si li dic.

Dilluns tinc exàmen de francès. I un dijous a la nit, aquí, a casa, estudiant.
Que desgraciada sóc, redeu.