miércoles, 21 de mayo de 2008

Històries de Cronopis i de Fames

I com havia viscut fins ara sense saber de l'existència d' aquest geni, d'aquest increible,d'aquest fascinant, d'aquest erudit, d'aquest disident, d' aquest inimaginable escriptor creador de tan surrealistes contes que fan rodar l' imaginació fins a marejar-se?

Quin món de perspicaces paraules.

Quins poder tenen els fames, quina vida tan intensa els cronopis i quina gran indiferència les esperances.

"Tres cronopios y un fama se asocian espeleológicamente para descubrir las fuentes subterráneas de un manantial. Llegados a la boca de la caverna, un cronopio desciende sostenido por los otros, llevando a la espalda un paquete con sus sándwiches preferidos (de queso). Los dos cronopios-cabrestante lo dejan bajar poco a poco, y el fama escribe en un gran cuaderno los detalles de la expedición. Pronto llega un primer mensaje del cronopio: furioso porque se han equivocado y le han puesto sandwiches de jamón. Agita la cuerda, y exige que lo suban. Los cronopios-cabrestante se consultan afligidos, y el fama se yergue en toda su terrible estatura y dice: NO, con tal violencia que los cronopios sueltan la soga y acuden a calmarlo. Están en eso cuando llega otro mensaje, porque el cronopio ha caido justamente sobre las fuentes del manantial, y desde ahí comunica que todo va mal, entre injurias y lágrimas informa que los sándwiches son todos de jamon, que por más que mira y mira entre los sándwiches de jamón no hay ni uno solo de queso"

jueves, 15 de mayo de 2008

Glups!

I avui torna a ser un d'aquells dies tontos, que tant odio i tot i així no puc evitar, i per acabar-me d' amargar escoltant cançons tristes. Penso en com canviaran les coses d' ara en endavant...i no m'agrada. De fet res m' agrada, sóc una amargada.

M'agradaria haver sapigut escollir. M'he n'adono que no he deixat mai d' estimar-lo, que sempre m' ha agradat la seva forma de ser i la seva manera de pensar. Però ara ja és massa tard i no vull cagar-la dient que l' estimo, que encara que no li hagi dit mai, l' estimo amb bogeria com potser ningú l' ha estimat mai. Però no en treuria res de clar, només la cagaria i trencaria moltes coses que prefereixo que es mantinguin tal i com estan ara...potser això simplement són excuses per no reconeixer que tinc una por terrible a que em rebutgi si li dic.

Dilluns tinc exàmen de francès. I un dijous a la nit, aquí, a casa, estudiant.
Que desgraciada sóc, redeu.

sábado, 10 de mayo de 2008

I sóc així...

L' horoscop avui em deia que expresses el que sento, ni que fos en un blog. Doncs així ho faig. Avui intentaré definir-me una mica.

Tinc 20 anys, a l' octubre en faré 21 però, no crec que la meva edat mental correspongui a la meva edat física.

El meu caràcter és bastant especial, sóc rencorosa fins la mort, tímida i insegura, defectes que intento tapar amb una aparença dura, però sóc afectuosa i fins i tot carinyosa quan conec a una persona. Intento aparentar que res m' afecta, tot i no ser així, perquè crec que el pitjor que em pot passar és que algú s' apiadi de mi. Confiaria abans un secret a un gat que a una persona.

M' agrada viure el moment i riure'm de les coses més serioses però també dir que sóc capaç de capficar-me per bejenades.

Vivim jo i la meva mare soles, al meu pare no el vull veure ni en pintura.

Estudio arquitectura i sembla que estigui passant una tortura, moltes nits em quedo desperta fent projectes per ni tan sols rebre una crítica a canvi, és realment frustrant. Tot i això en l' actualitat em va bastant millor que abans.

Sempre m' ha agradat saber que pensen les persones en un instant precis, però no m' importa el que pensin de mi.

El meu superheroi preferit és indiana jones.

M' agrada dibuixar i pintar. I no ho faig gaire malament.

Els meus dibuixos preferits de l' infància són els bobobobs: uns personatges petits i esbojarrats que viatjaven per l' univers en un vaixell de vela. Actualment m' agrada One piece uns esbojarrats pirates que viatjen en un vaixell de vela per tots els mars en busca del one piece, un tresor amagat a l' oceà de la gran line (veig que no ha variat gaire el meu gust pels dibuixos animats).

En el tema amoròs podriem dir que sóc bastant fracassada, els nois dels que m 'enamoro solen ser amors impossibles, (amb xicotes o bé homes que no es fixarien en mi ni que comences a ballar una dansa tirolesa amb roba interior davant seu), i el que no és impossible, em surt "rana".

El meu grup de música preferit són els Red Hot Chili Peppers, però també m' agrada Butterfly Boucher, System of a down, Manu Chao...de fet els meus gustos musicals són molt amplis (excloen de la categoria musical Operación Triunfo que més aviat o catalogaria com depriment i irritant).

M' agrada passejar-me sota la pluja sense paraigües tot i que això em comporta moltes baralles amb la meva mare, com ja es deu supossar m'agraden més els dies ennuvolats que no els solejats.

Tinc una passió inaudita pel material d' oficina i m' encanta comprar-me bolígrafs, llibretes, o qualsevol cosa d' aquestes que em cridi l' atenció.

Estudio francès, i és perque sempre m' ha apassionat França, país on vaig a estiuejar sempre que puc i el màxim temps que puc, desafortunadament aquests últims anys només puc anar dues setmanes al septembre...allà tinc als meus tiets, les meves dues cosines, i els seus tres fills, un d' ells també és el meu fillol.

Tinc un gemà que viu a Barcelona amb la seva nòvia, ara al juliol marxa un mes a la Xina i l' envejo terriblement. La meva relació amb ell sempre ha sigut perfecta, que jo recordi només ens hem barallat un cop seriosament i tenia tota la culpa jo.

La meva millor amiga, la tinc des de que feia 2on d' ESO, i amb la que crec que només m'he barallat un cop des de llavors i també per culpa meva (i del meu caràcter matutí). Potser em tingut etapes ens les que ens hem distanciat, però ella sempre ha estat allà i jo sempre aquí per tots els problemes que qualsevol de les dues hàgim tingut.


M' encanta viatjar, però només he viatjat a Liverpool, Londres, Paris, Montpellier, Alemanya i al País Basc però m' agradaria viatjar molt més i per tot el món.

M' agrada molt la saga Harry Potter, tot i que encara no m'he llegit l' últim capítol d'aquesta perque m' estic llegint "Un món sense fi" (la segona part dels pilars de la terra, i que més aviat s' hauria de traduir "Pels segles dels segles") que estic a punt d' acabar. Un cop l' acabi em llegiré tots els llibres en ordre fins arrivar a l' últim, que tot i no llegir-me'l ja el tinc a casa des de que va sortir. M' agrada molt llegir. Llegint m' imagino situacions i móns que mai podria veure en la realitat. M' agrada el gènere fantàstic, però no rebutjaria mai un bon llibre fos del gènere que fos.

Un moment de tranquil·litat absoluta és tancar-me a la meva habitació, amb el pijama posat i llegint un llibre, amb el cremador d' oli encès fent que l' estança fagi olor a fruites del bosc i sentint la pluja de fons repicant contra el tendall del pati de llums.

M' encanta inventar-me històries, en les que la majoria en sóc jo la protagonista. Passió que vaig descobrir un dia baixant del taekwondo amb la meva amiga.

Durant la meva vida he fet de majorette, taekwondo (esport per al que no valc gaire veritablement), i actualment faig natació però per lliure.

Un somni que espero fer realitat, és tirar-me d' un avió amb paracaigudes des de 3000 m. d' alçada ( i acabar algun dia la carrera)

La meva pel·lícula favorita és "Le fabuleux destin d' Amélie Poulain". A part de les de Harry Potter i les d' Indiana jones, és clar. També m' agrada la vida es bella, k-pax, cube, ace ventura, piratas del caribe, ...


Crec que tots aquests paràgrafs em defineixen d' una manera aproximada...

martes, 6 de mayo de 2008

...

Impotència, ràbia, ofuscament, incomprensió, desesperació...no puc més. Són tantes les hores de la nit que no dormo per fer projectes...per intentar portar una idea que més o menys crec que és bona, més o menys elaborada i més o memys decent. Però la decència no va amb ells, els hi agraden les coses més inversemblants. Estic esgotada de tot.

lunes, 5 de mayo de 2008

05.Mai.08

Són les 04:29 hores de la matinada i ara acabo d' acabar la làmina de presentació de la cadira. La cadira, podriem dir que es sosté a si mateixa...però sentar-se el que se'n diu sentar-se cómodament, no ho soporta gaire...De totes maneres és molt millor que la de palets i el disseny cada cop m' agrada més.
Ja en tinc prou, me'n vaig a dormir, que demà m'he d' aixecar molt d'hora per anar a imprimir i...exacte!!! a gastar-me més diners encara ...

Es despedeix una senyoreta cansada de fer projectes a la fosca i silenciosa nit.